Està passant una cosa històrica al TNC: tenim en cartell un espectacle amb l’elenc més divers de la història del teatre català. Que aquesta qüestió no estigui present en el debat públic és, alhora, una bona i una mala notícia: ja no es considera un fet noticiable, però demostra el poc ressò que està tenint aquest muntatge. Carlota Subirós adapta les tres grans tragèdies de Sòfocles (Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona) i les presenta unides i sintetitzades sota el títol Èdip & Antígona. Babou Cham i Kathy Sey són els protagonistes, en un repartiment que fa pocs anys ens hauria semblat un miracle. La proposta conté una barreja d’encerts i desencerts amb una factura cent per cent Subirós. És a dir, el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor.
La proposta és de factura cent per cent Carlota Subirós: el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor EL PAÍS
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia
La proposta és de factura cent per cent Carlota Subirós: el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor
Està passant una cosa històrica al TNC: tenim en cartell un espectacle amb l’elenc més divers de la història del teatre català. Que aquesta qüestió no estigui present en el debat públic és, alhora, una bona i una mala notícia: ja no es considera un fet noticiable, però demostra el poc ressò que està tenint aquest muntatge. Carlota Subirós adapta les tres grans tragèdies de Sòfocles (Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona) i les presenta unides i sintetitzades sota el títol Èdip & Antígona. Babou Cham i Kathy Sey són els protagonistes, en un repartiment que fa pocs anys ens hauria semblat un miracle. La proposta conté una barreja d’encerts i desencerts amb una factura cent per cent Subirós. És a dir, el patrimoni teatral entès com a diàleg amb el present, però amb un excés de fredor.
Dos dels millors punts forts d’aquest muntatge són l’espai escènic de Max Glaenzel i la il·luminació de Raimon Rius. En la primera tragèdia, s’utilitza el prosceni com a escenari i un teló amb un mirall ens retorna la imatge de la platea. Ens trobem a l’àgora: tots som ciutadans d’aquesta plaça pública. En la segona i tercera tragèdia, el mirall s’ha convertit en finestra i, una vegada s’ha apujat el teló, ens mostra un espai natural i desèrtic, amb una llum molt expressiva, gairebé arcaica. És una llàstima que Babou Cham no acabi d’encertar el to amb el seu Èdip, amb una dicció confusa i un vestuari poc afavoridor. Marta Rafa vesteix els intèrprets amb un estil atemporal i en negre, i destaca una Vicenta Ndongo imponent com a Jocasta. És així que llueix una reina.
Entre els tretze intèrprets, les germanes Kathy i Yolanda Sey brillen com a Antígona i Ismene: una sàvia elecció de repartiment, i fantàstiques veus en els moments musicals compostos per Clara Aguilar. Moïse Taxé és un descobriment en el paper de Polinices, ben secundat per Joel Cojal com a Etèocles i Hèmon, i Moha Amazian destaca en el seu doble paper de Teseu i introductor de les tragèdies. En papers menors, se’n surten amb bona nota els sempre solvents Oriol Genís, Lurdes Barba i Albert Pérez. El factor històric d’aquest repartiment queda diluït en una proposta excessivament cerebral. I és una llàstima, perquè teníem ganes de més.
Èdip & Antígona
Versió lliure a partir de Sòfocles i direcció: Carlota Subirós.
Intèrprets: Moha Amazian, Lurdes Barba, Babou Cham, Joel Cojal, Oriol Genís, Jordi Martínez, Vicenta Ndongo, Albert Pérez, Kathy Sey, Yolanda Sey, Yolanda Sikara, Junyi Sun i Moïse Taxé.
Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Fins al 31 de maig.
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Arxivat A
