El Petit Príncep: Els valors que funcionen per Nadal

Cap al final de l’espectacle, és la guineu qui revela el gran secret de la història d’El Petit Príncep al seu protagonista: “L’essencial és invisible als ulls”. I només cal que el públic, infantil i adult —que també n’hi ha força sense canalla— hi doni mitja volta per reconèixer tot allò que pot recollir aquesta màxima i que ja ha anat percebent durant el musical, mentre desfilen per l’escenari el vanitós, el bevedor, l’home de negocis, el geògraf, algun rei…

L’amistat, l’amor, la cura, la solidaritat… són valors que funcionen, i molt, per Nadal, quan sembla que som capaços de mirar portes endins i destriar què és el més important a la vida. Molts d’ells, però, desapareixen el mateix dia que es guarden les últimes decoracions de l’arbre, i la rutina de feines (i feinetes), amb totes les seves exigències, ens tornen a segrestar.

Segurament aquesta és una de les raons per les quals cada Nadal El Petit Príncep torni a alçar el teló, perquè necessitem recordar què és essencial en aquest món envaït per missatges superflus i objectius materials que ens passen sobretot per la pantalla. El musical sobre l’èxit d’Antoine de Saint-Exupéry, dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix, fa onze anys que funciona a Barcelona, en un cas inèdit d’èxit d’un musical a llarg termini, amb xifres d’ocupació altíssimes a la sala Paral·lel 62, que ja han vist més de 385.000 persones.

Però no només de valors pot viure un triomf així. L’adaptació i la dramatúrgia, que firma Llàcer amb Marc Artigau, també atrapen el públic, així com les seves cançons, compostes per Manu Guix (també en el paper d’explorador), que alguns fins i tot canten. L’aparició de la Rosa, que ara interpreta Mariona Escoda i en els seus inicis li va donar vida Elena Gadel, segueix sent un dels moments estel·lars de l’obra, que arrenca els primers aplaudiments d’un públic totalment entregat a la bellesa del moment.

La tècnica del mapping per crear els diferents espais per on navega el Petit Príncep generen il·lusions òptiques que transporten fàcilment cap al seu univers, on el protagonista de la història, amb una interpretació magnífica de l’actriu Carme Milán, transita per entendre els misteris dels humans. Al final del musical, submergits en l’apoteosi final, un creu que hi ha més guineus del que ens pensem entre nosaltres. I segueixen fidels a la seva essència passada la Nit de Reis.

Seguir leyendo

 El musical El Petit Príncep s’ha convertit en un èxit per a petits i grans que omple el teatre des de fa onze anys  EL PAÍS

Cap al final de l’espectacle, és la guineu qui revela el gran secret de la història d’El Petit Príncep al seu protagonista: “L’essencial és invisible als ulls”. I només cal que el públic, infantil i adult —que també n’hi ha força sense canalla— hi doni mitja volta per reconèixer tot allò que pot recollir aquesta màxima i que ja ha anat percebent durant el musical, mentre desfilen per l’escenari el vanitós, el bevedor, l’home de negocis, el geògraf, algun rei…

L’amistat, l’amor, la cura, la solidaritat… són valors que funcionen, i molt, per Nadal, quan sembla que som capaços de mirar portes endins i destriar què és el més important a la vida. Molts d’ells, però, desapareixen el mateix dia que es guarden les últimes decoracions de l’arbre, i la rutina de feines (i feinetes), amb totes les seves exigències, ens tornen a segrestar.

Segurament aquesta és una de les raons per les quals cada Nadal El Petit Príncep torni a alçar el teló, perquè necessitem recordar què és essencial en aquest món envaït per missatges superflus i objectius materials que ens passen sobretot per la pantalla. El musical sobre l’èxit d’Antoine de Saint-Exupéry, dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix, fa onze anys que funciona a Barcelona, en un cas inèdit d’èxit d’un musical a llarg termini, amb xifres d’ocupació altíssimes a la sala Paral·lel 62, que ja han vist més de 385.000 persones.

Però no només de valors pot viure un triomf així. L’adaptació i la dramatúrgia, que firma Llàcer amb Marc Artigau, també atrapen el públic, així com les seves cançons, compostes per Manu Guix (també en el paper d’explorador), que alguns fins i tot canten. L’aparició de la Rosa, que ara interpreta Mariona Escoda i en els seus inicis li va donar vida Elena Gadel, segueix sent un dels moments estel·lars de l’obra, que arrenca els primers aplaudiments d’un públic totalment entregat a la bellesa del moment.

La tècnica del mapping per crear els diferents espais per on navega el Petit Príncep generen il·lusions òptiques que transporten fàcilment cap al seu univers, on el protagonista de la història, amb una interpretació magnífica de l’actriu Carme Milán, transita per entendre els misteris dels humans. Al final del musical, submergits en l’apoteosi final, un creu que hi ha més guineus del que ens pensem entre nosaltres. I segueixen fidels a la seva essència passada la Nit de Reis.