Clàudia Cedó (1983) va fundar el projecte d’Escenaris Especials el 2006, una companyia formada per actors amb discapacitat, autisme i trastorns mentals. “La idea és fer teatre amb gent que normalment no puja a un escenari, no hi té accés. Tot està muntat d’una manera que fa que les persones amb diversitat funcional no puguin formar part de la cultura del nostre país”. Amb aquest punt de partida, la dramaturga va signar èxits com Mare de sucre (2021) i Els àngels no tenen fills (2022). Ara, estrena el seu primer gran muntatge a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Onze intèrprets neurotípics i no neurotípics protagonitzen Fantàstic Ramon.
Santa Aurora de la Pietat és un poble normal. El capellà (Marc Buxaderes) va en cadira de rodes, el locutor de ràdio (Edgar Murillo) parla en llengua de signes i la fornera (Judit Pardàs) no recorda mai de posar el pa al forn. El naixement d’en Ramon, un nen de drap, fa trontollar la calma d’uns veïns que es troben entre la condescendència i la crueltat. “Volia construir aquesta nova normalitat perquè és la nostra, la del grup que som. Era molt divertit girar la truita i fer que no fossin sempre els bons de la pel·lícula”, explica Cedó. Una història que s’ha nodrit d’experiències dels mateixos actors. “Hem utilitzat moltes coses que els han dit a ells a la vida real. Sortien a la sala d’assaig i les hem incorporat fins a l’últim moment. He tingut un equip d’actors que s’ha atrevit a jugar”, afirma la directora. Les actrius Vanessa Segura i Andrea Álvarez s’han trobat a les taules per primera vegada. “Treballar amb talent sempre és divertit, sempre se n’aprèn. I és un talentàs el que hi ha dalt de l’escenari”, comenta Segura.
“Què, Ramon. T’hauries d’esforçar”, li diuen al ninot sense ulls ni boca que no es pot moure ni parlar. “Es col·loca tot en un terreny d’heroïcitat. Si t’ho curres, podràs. Tens un problema per caminar? Si t’esforces podràs córrer maratons… exigim que les persones amb diversitat funcional siguin un exemple per a tots nosaltres. I és molt cansat”, diu Cedó. L’obra planteja el debat entre ser l’heroi o el monstre que, segons l’autora, és una manera de deshumanitzar els qui no són considerats dins el cànon. “Hi ha hagut espectadors que han empatitzat molt amb els pares d’en Ramon. Reviuen tot el que van viure davant de diagnòstics, davant d’aquesta idea que amb l’esforç i l’exercici tot millorarà. Han de ser moments molt difícils i complicats”, afegeix Segura.
Fantàstic Ramon és el primer projecte propi d’Ànima Lliure, la iniciativa del teatre per incorporar veus i cossos que no se solen veure als escenaris professionals. “Em va sortir el càsting de Cites Barcelona (2023) gràcies a Escenaris Especials. Abans no havia tingut cap oportunitat”, assegura Álvarez. L’actriu va protagonitzar Mare de sucre, un paper que va deixar empremta al TNC i pel qual va guanyar el Premi de la Crítica d’Arts Escèniques a millor actriu revelació. Aquesta vegada, l’equip ha crescut, i el que defineixen com una família conquistarà la sala gran del Teatre Lliure fins al 4 de maig.
La dramaturga i directora estrena ‘Fantàstic Ramon’ al Teatre Lliure de Barcelona EL PAÍS
La dramaturga i directora estrena ‘Fantàstic Ramon’ al Teatre Lliure de Barcelona
Clàudia Arcarons
Barcelona –
Clàudia Cedó (1983) va fundar el projecte d’Escenaris Especials el 2006, una companyia formada per actors amb discapacitat, autisme i trastorns mentals. “La idea és fer teatre amb gent que normalment no puja a un escenari, no hi té accés. Tot està muntat d’una manera que fa que les persones amb diversitat funcional no puguin formar part de la cultura del nostre país”. Amb aquest punt de partida, la dramaturga va signar èxits com Mare de sucre (2021) i Els àngels no tenen fills (2022). Ara, estrena el seu primer gran muntatge a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Onze intèrprets neurotípics i no neurotípics protagonitzen Fantàstic Ramon.
Santa Aurora de la Pietat és un poble normal. El capellà (Marc Buxaderes) va en cadira de rodes, el locutor de ràdio (Edgar Murillo) parla en llengua de signes i la fornera (Judit Pardàs) no recorda mai de posar el pa al forn. El naixement d’en Ramon, un nen de drap, fa trontollar la calma d’uns veïns que es troben entre la condescendència i la crueltat. “Volia construir aquesta nova normalitat perquè és la nostra, la del grup que som. Era molt divertit girar la truita i fer que no fossin sempre els bons de la pel·lícula”, explica Cedó. Una història que s’ha nodrit d’experiències dels mateixos actors. “Hem utilitzat moltes coses que els han dit a ells a la vida real. Sortien a la sala d’assaig i les hem incorporat fins a l’últim moment. He tingut un equip d’actors que s’ha atrevit a jugar”, afirma la directora. Les actrius Vanessa Segura i Andrea Álvarez s’han trobat a les taules per primera vegada. “Treballar amb talent sempre és divertit, sempre se n’aprèn. I és un talentàs el que hi ha dalt de l’escenari”, comenta Segura.
“Què, Ramon. T’hauries d’esforçar”, li diuen al ninot sense ulls ni boca que no es pot moure ni parlar. “Es col·loca tot en un terreny d’heroïcitat. Si t’ho curres, podràs. Tens un problema per caminar? Si t’esforces podràs córrer maratons… exigim que les persones amb diversitat funcional siguin un exemple per a tots nosaltres. I és molt cansat”, diu Cedó. L’obra planteja el debat entre ser l’heroi o el monstre que, segons l’autora, és una manera de deshumanitzar els qui no són considerats dins el cànon. “Hi ha hagut espectadors que han empatitzat molt amb els pares d’en Ramon. Reviuen tot el que van viure davant de diagnòstics, davant d’aquesta idea que amb l’esforç i l’exercici tot millorarà. Han de ser moments molt difícils i complicats”, afegeix Segura.
Fantàstic Ramon és el primer projecte propi d’Ànima Lliure, la iniciativa del teatre per incorporar veus i cossos que no se solen veure als escenaris professionals. “Em va sortir el càsting de Cites Barcelona (2023) gràcies a Escenaris Especials. Abans no havia tingut cap oportunitat”, assegura Álvarez. L’actriu va protagonitzar Mare de sucre, un paper que va deixar empremta al TNC i pel qual va guanyar el Premi de la Crítica d’Arts Escèniques a millor actriu revelació. Aquesta vegada, l’equip ha crescut, i el que defineixen com una família conquistarà la sala gran del Teatre Lliure fins al 4 de maig.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Añadir usuarioContinuar leyendo aquí
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
Flecha
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Más información
Arxivat A
