El clàssic debat sobre si l’apreciació de l’obra s’ha de fer al marge, o no, de l’autor, ha esdevingut central en els darrers temps amb actituds que van des de la segregació absoluta a la cancel·lació exigent, passant per demandes de contextualització i acusacions d’anacronisme. Per sort, l’historiador Carlo Greppi (Torí, 1982) s’escapa d’aquesta dialèctica, ja que personalitat i recerca s’alineen en uns mateixos valors i capteniment, tant en la seva vida quotidiana com en les seves investigacions i en les seves reflexions sobre la disciplina.. Aquesta coherència l’ha portat a impulsar que el Govern italià es disculpi pels bombardeigs contra població civil durant la Guerra Civil espanyola, o a interessar-se per “persones en general absents de l’escenari de la ‘gran Història’ que poden obrir clarianes inèdites sobre el nostre passat”. Precisament, la seva primera aparició a les nostres llibreries va ser amb El hombre que salvó a Primo Levi (traducció de Lara Cortés, Crítica, 2023), on reconstruïa la vida de Lorenzo Perrone (1904-1952), un home just i anònim. I, de fet, també s’anuncia la propera traducció al castellà de Figlia mia (2025), on Greppi rescata de l’oblit la desapareguda argentina filla d’italians Franca Jarach (1957-1976), assassinada per la dictadura militar.. històries que no fan la Història incorpora la necessària pota reflexiva a tota aquesta producció, tot proposant uns usos històrics dirigits a fer professionals més sòlids i, en la mesura del possible, a defensar una història útil per al “manteniment col·lectiu del present”. Servint-se d’un llenguatge proper i de la pròpia experiència investigadora, Greppi rescata la millor tradició (la història feta “amb honestedat i sense manipulacions indegudes” i amb “un coneixement documentat i verificable”) i s’empara en un panteó de grans noms (de Marc Bloch i Eric Hobsbawm a Carlo Ginzburg i Natalie Zemon Davis), on no dubta a incorporar les noves mirades on s’entrecreuen els camins de la ficció i la no-ficció, com ara Jorge Semprún, Antonio Scurati, Javier Cercas o Emmanuel Carrère.. I, sobretot, hi suma una voluntat transformadora. Per a l’italià, “una ciutadania que coneix poc la història —ni el contingut ni el mètode— és tendencialment més manipulable: fins i tot se li pot fer creure que les nacions existeixen per naturalesa”. D’aquí la importància de la tria a l’hora de fer recerca, ja que, volum a volum, construïm també una genealogia pròpia on ens adscrivim com a societat, en funció d’uns valors i d’unes aspiracions compartides. I, en tot aquest procés, l’historiador o historiadora ha d’actuar amb la major honestedat possible, malgrat saber que aquesta sempre tindrà un deix quimèric.. Com escriu a La storia ci salverà (2020) —llibre germà d’aquest—, “no hi ha objectivitat, no hi ha equidistància, en la història. Només hi ha honestedat intel·lectual […]. El que mou cada persona que mira enrere és el desig d’avançar. A través de la història cridem fort qui som i què volem arribar a ser”. Vistos els titulars de la premsa diària, Greppi és més pertinent que mai.. Seguir leyendo
Vistos els titulars de la premsa diària, l’assaig ‘històries que no fan la Història’ és més necessari que mai
LITERATURA. Crítica. Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia. Vistos els titulars de la premsa diària, l’assaig ‘històries que no fan la Història’ és més necessari que mai. Les forces italianes bombardegen Barcelona durant la Guerra Civil. Universal History Archive (GEtty Images). El clàssic debat sobre si l’apreciació de l’obra s’ha de fer al marge, o no, de l’autor, ha esdevingut central en els darrers temps amb actituds que van des de la segregació absoluta a la cancel·lació exigent, passant per demandes de contextualització i acusacions d’anacronisme. Per sort, l’historiador Carlo Greppi (Torí, 1982) s’escapa d’aquesta dialèctica, ja que personalitat i recerca s’alineen en uns mateixos valors i capteniment, tant en la seva vida quotidiana com en les seves investigacions i en les seves reflexions sobre la disciplina.. Aquesta coherència l’ha portat a impulsar que el Govern italià es disculpi pels bombardeigs contra població civil durant la Guerra Civil espanyola, o a interessar-se per “persones en general absents de l’escenari de la ‘gran Història’ que poden obrir clarianes inèdites sobre el nostre passat”. Precisament, la seva primera aparició a les nostres llibreries va ser amb El hombre que salvó a Primo Levi (traducció de Lara Cortés, Crítica, 2023), on reconstruïa la vida de Lorenzo Perrone (1904-1952), un home just i anònim. I, de fet, també s’anuncia la propera traducció al castellà de Figlia mia (2025), on Greppi rescata de l’oblit la desapareguda argentina filla d’italians Franca Jarach (1957-1976), assassinada per la dictadura militar.. històries que no fan la Història incorpora la necessària pota reflexiva a tota aquesta producció, tot proposant uns usos històrics dirigits a fer professionals més sòlids i, en la mesura del possible, a defensar una història útil per al “manteniment col·lectiu del present”. Servint-se d’un llenguatge proper i de la pròpia experiència investigadora, Greppi rescata la millor tradició (la història feta “amb honestedat i sense manipulacions indegudes” i amb “un coneixement documentat i verificable”) i s’empara en un panteó de grans noms (de Marc Bloch i Eric Hobsbawm a Carlo Ginzburg i Natalie Zemon Davis), on no dubta a incorporar les noves mirades on s’entrecreuen els camins de la ficció i la no-ficció, com ara Jorge Semprún, Antonio Scurati, Javier Cercas o Emmanuel Carrère.. I, sobretot, hi suma una voluntat transformadora. Per a l’italià, “una ciutadania que coneix poc la història —ni el contingut ni el mètode— és tendencialment més manipulable: fins i tot se li pot fer creure que les nacions existeixen per naturalesa”. D’aquí la importància de la tria a l’hora de fer recerca, ja que, volum a volum, construïm també una genealogia pròpia on ens adscrivim com a societat, en funció d’uns valors i d’unes aspiracions compartides. I, en tot aquest procés, l’historiador o historiadora ha d’actuar amb la major honestedat possible, malgrat saber que aquesta sempre tindrà un deix quimèric.. Com escriu a La storia ci salverà (2020) —llibre germà d’aquest—, “no hi ha objectivitat, no hi ha equidistància, en la història. Només hi ha honestedat intel·lectual […]. El que mou cada persona que mira enrere és el desig d’avançar. A través de la història cridem fort qui som i què volem arribar a ser”. Vistos els titulars de la premsa diària, Greppi és més pertinent que mai.. històries que no fan la Història. Carlo Greppi. Traducció d’Eloi Creus. Eumo. 144 pàgines. 18,50 euros. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo. ¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?. Añadir usuarioContinuar leyendo aquí. Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.. ¿Por qué estás viendo esto?. Flecha. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.. Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.. ¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.. En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.. Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.. Normas ›. Mis comentariosNormas. Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos. Please enable JavaScript to view the comments powered by Disqus.. Más información. Arxivat A. Crítica. Crítica literària. Llibres. Traducció. Literatura italiana. Català. Cultura. Història. Guerra civil. Literatura. Si está interesado en licenciar este contenido, pinche aquí. _. Últimas noticias. 05:5305:4805:4505:45. Lo más visto
EL PAÍS
